Invictus

Fora de la nit que em cobreix,

Negre com l'abisme de pol a pol,

Agraeixo als déus pot ser

Per la meva ànima invicta.

Caigut en les urpes de la circumstància

No he va fer una ganyota, ni va cridar en veu alta.

Sota els cops del destí

El meu cap està ple de sang, però dreta.

Més enllà d'aquest lloc de còlera i llàgrimes

Telers, però l'horror de l'ombra,

No obstant això, l'amenaça dels anys

Troba i em trobarà sense por.

Jo sóc el capità de la meva ànima

No importa com estret sigui el camí,

Que carregada de càstigs la sentència

Jo sóc l'amo del meu destí:
Jo sóc el capità de la meva  ànima.

Out of the night that covers me,
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.

It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.